diumenge, 30 d’octubre de 2016

Al replà de casa

Alguns ha tardat en 314 dies fer la comèdia del Segle per acabar al mateix lloc, i que ha passat, doncs això 314 dies.

Hi ha qui defineix la celebració humana com un replà en el camí de la vida. Amb la paraula replà subratllo que la celebració veritable és un temps de repòs i de recuperació de forces, però que solament és positiu quan està ben arrelat en la dinàmica diària de les persones. Celebrem, doncs, un esdeveniment humà, compartit espontàniament amb els altres, mitjançant el gaudi d'un temps de descans i amb un estatut de llibertat respecte de les obligacions diàries. Aquest replà genera una distensió i relaxació perquè altrament, quan la celebració esta desconnectada de la vida personal i comunitària, ens aliena de la realitat diària i aleshores, la festa pot acabar en ressaca.

Us presento les Veïnes amb que ens senten al replà els Diumenges
El resultat d'aquest temps de repòs i de relaxació em capacita i estimula per a continuar avançant en el dur camí ordinari de lluïta amb la "L", que és on rau veritablement la font de L'amor envers els meus més propers. La celebració es necessària per tal de recarregar les piles del cos, de la ment, de lafectivitat i de l'esperit. Parlava de la ressaca, és aquell fruit del temps de repòs, que no oblida que la vida és una pujada, i quan dic pujada ho dic per una banda perquè la vida sovint ens es feixuga, plena d'imprevistos i de vegades és més aviat costa amunt.


Relaxats pel replà, recomfortada pel repòs, refrescada i estimulada per la meva vida fora de l'hospital, estic en condicions de continuar el camí, tal com deia el poeta, per reprendre novament la feixuga caminada, amb confiança i abandó, es a dir, amb fermesa, serenitat i fluïdesa.
Acabo de venir d'una nova revisió amb punxadeta a la mèdula de premi, la veritat és que em recomforta novament poder dir que tot va bé, que he deixat de patir pel pes ja que menjo més que correctament, les analítiques són encoratjadores, em trobo molt activa i amb ganes de menjar-me el món.
Tornar a Xuclis, per mi és tornar a casa però tan allí com a l'hospital tan sols observant els diferents nens m'hi veig a mi fa uns mesos, alguns amb la cara inflada de la cortisona, altres amb les cames primes coma palillos que intenten tornar a caminar, mascaretes, mares coratge, infermeres volcades,..jo crec que el que t'ho fa superar és simplement la inconsciència de no saber que t'espera. Tinc molts bons records però allò que diuen de que com a casa no s'està enlloc ja és ben veritat!

Un món al que trobo que he de tornar molt, ja que és inimaginable tot el que he rebut durant aquests mesos, recordo que tot va començar un Juliol de 2014. Una manera de començar a tornar és invitant-vos al tots plegats a que Reserveu la tarda del proper 7 de Gener, Dissabte, després d'haver passat els Reis, i primer dia de rebaixes per a moltes de vosaltres. No puc avançar res més de moment.

Aquests dies els que teniu a la meva Mami al Facebook  ( i els que no la tingueu i vulgueu la busqueu) haureu pogut veure 2 videos, que son un petit resum de quina es la historia que formarà part de nosaltres incorporant una visió que pretén ser molt neutra i que comparteix el mateix objectiu que aquestes ratlles, d'ajudar a qui pugui defugint de qualsevol esperit de protagonisme. Me'n recordo molt de tots aquells que no han pogut explicar-ho, no seria just ni respectuós oblidar-nos d'ells ni per un minut, no vull saber res dels seus pares tan sols si algú per sobre meu pot fer que mai més els torni a passar res dolent seria suficient, cada any 1.200 famílies els toca debutar amb aquest tema i que si bé el 80% acaba més o menys bé és una autèntica tragèdia per tots.

Un dia menys de malaltia, un dia més a la motxilla

5 comentaris:

  1. Claudia els teus pares i tu heu tingut que passa una mala epoca i aixo es fa llarg hasta que tot es solucione.Pero jo crec que ja hara tot continuara be .Tens unes amiguetes mol xules i alegres disfruta amb elles guapa ,una abrasadeta...

    ResponElimina
  2. Hola Claudia,que bé teu passes amb les amiguetes ,menjant ganxitos i jugant a pilota,ets una nena coratge,igual que els teus papis,continueu lluitant com hu eu fet asta el dia d'avui,os estimem,petons i abraçades família.

    ResponElimina
  3. Anims!! Sou una familia collonuda i tots tres amb un cor i coratge inmens.

    ResponElimina
  4. Anims!! Sou una familia collonuda i tots tres amb un cor i coratge inmens.

    ResponElimina
  5. Ja tenim el 7 de gener reservat! Feliç de veure que tot va bé! Una abraçada princesa. Judit,Carla i Arlet

    ResponElimina