dimecres, 28 de desembre de 2016

2on cumplevidas

Com molts de vosaltres sabeu el 29 de Desembre a casa nostra celebrem el meu cumplevidas, i és que celebrem que fa dos anys que em van fer el transplantament de mèdul.la, no soc capaç de recordar-ho amb suficient nitidesa, penseu que llavors tenia 8 mesos, i per això vaig fer el blog, per poder tenir accés a els fets més destacables de la  meva vida.

Aquest any m'ha tocat la loteria, però no la del Gordo sinó la loteria de saber que la darrera punxadeta de la mèdul.la ha sortit cristalinament neta, neta com una patenta que és diu a Aitona, l'hemograma també està en línies generals bé, de manera que ens hem de començar a atrevir a viure sense el famós ACICLOVIR, que es un xeropet que porto més de 2 anys prenent-me'l cada 8 hores, o el que és el mateix 2.190 vegades com a mínim, amb una disciplina soviètica. Ara ja me'l prenia jo soleta, però es com tot, aprens a valorar les coses quan ja no les tens.

Us pregunatreu o bé em pregunteu perquè la freqüència dels meus escrits baixa, és ben senzill, l'esperit del blog rau amb que us faci partíceps de les coses significativament importants, aquests dies he fet milers de coses que vosaltres feu cada dia i sense donar-vos compte però jo ara també en puc fer moltes, ara puc anar a comprar el pa, ara puc pujar amb autobús, ara puc anar a casa dels padrins, ara puc.. fer el que hauria hagut de poder fer.


No puc anar al Cole però no passa res perquè el Cole bé a casa, no puc estar amb altres nens, però no passa res, almenys els puc veure de lluny, no puc deixar de cagar el tronc (el tió) en tinc de repartits per totes les cases dels padrins, podria dir que l'he cagat uns 20 dies seguits, cada dia cada dia i els dies "oficials" ho he fet fins a la sacietat. Tinc 2 anys i mig d'espera acumulats entre espatlla i espatlla que pesaven sobre meu, ara cada cop més m'alleugereixo de més coses pendents, sens deixar de tenir en ment que en aquest camí hem deixat grans herois endarrera intens acompanyen en forma d'estrelles totes les nits, herois anònims que tinc la seva empremta molt present. A la meva carta dels Reis els hi he posat que els hi portin caramels allí on estiguin.


Aquests dies de festa he vist que son especials per tothom, tot i que us queixeu que heu menjat molt i begut molt, doncs, deixeu-me dir, pos si no hi ha cap més feina aquests dies! Lo fotut es veure com els teus papis s'han de menjar els torrons per separat perquè només pot entrar un a l'habitació com em passava a mi fa 2 anys, que el Pare Noel no pugui venir perquè no pot saltar d'habitació en habitació perquè no traslladi els virus,... A mi, aquest Nadal també l'he vist d'aprop ja que va venir a casa i va fer how how hooow!!! Plorava, he de confessar, pero d'emoció al veure'l! Ja que molts amiguets meus no l'han arribat a poder veure. Per últim vaig poder demanar perdó al Patge Real, que va venir a casa a buscar la meva carta als Reis, per no haver pogut portar-los-hi durant aquests 2 anys, la seva resposta me la va donar en forma de llàgrimes d'emoció.





Que la màgia d'aquests dies us donin el confort necessari per gaudir dels vostres. Dos anys menys de malaltia, dos anys més a la motxilla.

1 comentari:

  1. Felicitats guapa per ser una gran lluitadora i per haber vençut! Teu mereixes i mereixes poder disfrutar de tot el que tenies pendent! Una abraçada molt forta bonica. Judit Carla i Arlet

    ResponElimina